Circuït sensorial als Muntanyans

Començarem l’itinerari des de la base d’una torre de guaita de fusta situada a l’esplanada que dona entrada a l’Espai d’Interès Natural dels Muntanyans. Aquí, hi ha instal·lat un punt d’informació tàctil amb el relleu del recorregut que iniciarem. Entre nosaltres i la llacuna, hi ha una mota de terra que actua com a barrera natural per aïllar aquest espai dels sorolls aliens a la reserva natural. Des de dalt d’aquesta torre de fusta tenim una bona panoràmica de l’estany i les dunes a través de la qual sentirem l’espetec de les onades quan arriben a la platja, el xiulet del vent que neix d’entre la vegetació dunar i el gaudi dels ànecs mentre neden d’entre les branques.

Des de baix de la torre, i seguint la corda a mà dreta, passarem per sota d’un tamariu (Tamarix sp), un arbre de fulla caduca que històricament havia sigut predominant a les nostres platges. A 27 metres de la torre de guaita, gaudirem d’una passejada agradable que comença, en el seu tram inicial, envoltada d’unes bigues de tren que funcionen com a tanca. Ens hi endinsarem per iniciar un itinerari que transcorre per un traçat de fusta que recorre entre dunes i que a Torredembarra en diem Els Muntanyans. A mà dreta, hi ha un sistema dunar amb vegetació esparsa que ens separa de la platja; mentre que a mà esquerra, una extensa plana de joncs marins que ens separen de l’aigua de l’estany.

Continuem caminant en direcció a Barcelona, i a 108 metres des de l’entrada al traçat de fusta, hi ha un altre punt d’informació tàctil que ens orienta sobre els diversos ambients que sentirem de mar a terra: fons marins plens de vegetació mediterrània, una platja natural coberta de restes marines, un sistema dunar que actua de reservori de sorra en casos de temporals, una jonquera abundant i espessa o un estany litoral.

Resseguint el camí, a 53 metres del cartell, arribarem a una cruïlla. En línia recta, seguiríem passejant entre dunes; i a mà dreta, el mateix camí ens portaria cap a la platja i el mar. Ens aturem i girem a l’esquerra per travessar l’estany. A 72 metres de la cruïlla, hi ha un tercer i darrer punt d’informació adaptat per a persones amb discapacitat visual. Mitjançant un codi QR, escoltarem cada un dels sis animals representats en relleu i propis d’aquest espai natural. Si parem bé l’orella, els podrem distingir pel seu cant: l’ocell trist, el rossinyol bord, la polla d’aigua, el cabusset, la fotja i la granota verda. 

Aquests estanys es generen a través de l’aigua marina i de pluja. Per la seva naturalesa, s’assequen cada any per tal de renovar-se i depurar-se deixant una capa blanca de sal a la superfície. Antigament, s’hi extreia la sal quan l’estany s’assecava durant l’estiu. La sal era un producte molt preuat i durant molts segles es va utilitzar com a medi de pagament. D’aquí ve la paraula “salari”.

Els estanys també havien estat transformats en conreus, principalment de cotó, i durant la segona meitat del segle XX van ser utilitzats com abocadors de terres i runa. L’extracció parcial d’aquests abocaments va permetre descobrir l’ecosistema primitiu, les maresmes, ara pràcticament desaparegudes al litoral català.

Deixarem aquest punt que coincideix amb la sortida dels càmpings Relax Sol i Clarà, i a mà esquerra, continuarem caminant sota el tamarigar, entre la llacuna i la via del tren. El tamarigar és una comunitat de vegetació integrada principalment de tamarius, aquests petits arbres o arbusts de la família de les tamaricàcies (Tamarix sp), de flors petites, blanques o rosades, en raïms i fruits capsulars, que floreix d’abril a juny. És una espècie que suporta, fins a cert punt, la salinitat del sòl, aguanta bé el fred intens, i és adequada per estar al costat del mar. És un arbre originàriament mediterrani.

Hem arribat al punt més allunyat del nostre itinerari i és hora de tornar. Ho farem al costat de la via del tren trobarem l’entrada d’un senderó verd que voreja les llacunes. És un espai ombrívol amb una filera de sempreverds (Myoporum laetum) al costat de la via, i uns quants tamarius (Tamarix sp) al cantó de l’estany. Des d’aquest espai tornarem cap a l’esplanada de terra, situada a 130 metres des d’on estem ara; i a mà esquerra, a 35 metres de la torre de guaita, hi ha la plaça d’aparcament reservada per a persones amb mobilitat reduïda. Si ens encarem direcció a Tarragona, a mà esquerra, al cantó de mar, hi ha instal·lada una estació meteorològica automàtica que envia les dades a la web del meteocat: http://bit.ly/2qITVKc. I aquí acabem el nostre recorregut per un dels espais on el seu principal valor és que conserva l’ecosistema de dunes i estanys d’aigua salobre que ha desaparegut en bona part de la costa catalana.