Castell Vell – Cal Serafí, Carrer Ample i Castell dels Icart

PUNT 2 | La primera acció important d’urbanització coneguda a Torredembarra va ser l’any 1206, quan Ramon de Tamarit, que era el senyor del territori, i els veïns de Torredembarra van acordar la divisió dels termes de Clarà i Torredembarra i la construcció d’unes muralles amb quatre torres exteriors al voltant del castell vell. Aquest castell devia estar entre el carrer del Forn, la plaça de l’Església i el carrer Ample o de Dalt, on es pot veure la torre vella. L’objectiu era oferir un millor refugi als pobladors del lloc.

Un dels carrers principals d’aquesta primera Torredembarra era el carrer Ample, que a mitjan segle XVII era el segon amb més cases del municipi després del carrer Major. Destaca en el número 1, Cal Serafí, edifici del segle XVIII, ubicat en un espai urbà privilegiat, al costat de l’església i el castell. El soterrani es va fer servir com a refugi antiaeri durant la Guerra Civil, i va acollir els veïns i les veïnes de la zona.

En el segle XVI, els Icart, senyors de la vila, van fer construir el nou castell de Torredembarra, que és l’únic edifici civil de nova planta del Renaixement català que es conserva a Catalunya. Es tracta d’un palau fortificat, de planta quadrada amb quatre torres als angles, que s’organitza al voltant d’un pati porticat amb una escala interior avui desapareguda. La portalada presenta dos parells de columnes toscanes que sostenen un entaulament amb frontó semicircular. L’arquitecte va ser Pere Blai, que també va ser l’encarregat de refer la façana del Palau de la Generalitat, amb la qual el palau fortificat torrenc té una certa similitud. Va ser parcialment restaurat el 1998 i des d’aleshores és la seu del consistori municipal.