Descobrir la fauna dels Muntanyans

A VORA MAR

A l’hivern, ens trobarem els ocells que venen a passar aquests mesos a la nostra platja i que durant l’estiu, migren cap a països més freds. Podrem veure grans grups de gavines i xatracs descansant sobre la sorra. A vegades, també s’hi pot veure el corriol camanegre (Charadrius alexandrinus), un petit ocell limícola que camina a pas ràpid sobre la sorra i que aixecarà el vol de seguida que detecti la nostra presència. Si mirem cap al mar, veurem volar els espectaculars corbs marins (Phalacrocorax carbó) i si estem de sort, podrem veure’ls caure en picat i capbussar-se per pescar.

A l’estiu, equipats amb unes ulleres, un tub i, encara millor, unes aletes, podrem nedar entre fadrins, sards, orades i altres peixos més petits.

A LES DUNES

A la sorra de les dunes descobrirem les petjades de molts animals: l’eriçó clar (Atelerix algirus), el gripau d’esperons (Pelobates cultripes) i diversos ocells. És molt probable que veiem escarabats piloters (Scarabeus sp) i de ben segur que trobarem uns cons de sorra molt característics. Aquests cons de sorra són trampes que construeixen les larves de les formigues lleó per atrapar altres insectes. Entre la vegetació dunar és possible que se’ns creui ràpidament una sargantana de color clar: la sargantana cua-roja (Acanthodactylus erythrurus). La població d’aquesta sargantana als Muntanyans és molt notable, fet important atès que està considerada el saure amb més perill d’extinció a Catalunya.

A LES JONQUERES

Darrere les dunes el sòl és més pla i estable i la planta predominant és el jonc (Juncus sp.). En aquesta zona és molt probable que veiem conills, ratolins de camp i talpons (Microtus duodecimcostatus) o, més aviat, les seves restes, com ara excrements i excavacions. Aquí també hi trobarem els cons de sorra de les larves de les formigues lleó. Si sentim un potent i insistent “xiu… xiu…xiu” estarem escoltant al trist (Cisticola juncidis) un diminut ocell de color marró. I si visitem l’espai al vespre, passejarem amb la companyia del ratpenat de ferradura (Rhinolophus ferrumequinum), el ratpenat orellut (Myotis myotis), o la ratapinyada pipistrel·la (Pipistrellus pipistrellus).

A LES MARESMES

Ja hem arribat als estanys. Si som a l’hivern, els trobarem plens d’aigua; si som a l’estiu, els podem arribar a trobar completament secs; si som a la tardor mig emplenant-se; i si som a la primavera, mig buidant-se. Aquest és el cicle natural de les maresmes costaneres.

La maresma és l’hàbitat dels ocells de la família dels limícoles. Són ocells de bec punxegut i cames llargues que s’alimenten dels cucs i els insectes que viuen al fang. D’aquí ve el seu nom. La seva presència és indicadora de la salut ambiental de la zona humida on s’hi troben. A les nostres llacunes podrem veure uns quants d’aquests ocells, com ara el camallarga (Himantopus himantopus), l’esplugabous (Bubulcus ibis), la gamba roja (Tringa totanus) o el tèrrit tresdits (Calidris alba). A més dels ocells limícoles, també trobarem altres aus aquàtiques com les polles d’aigua (Gallinula chloropus), les fotxes (Fulica atra), i els ànecs collverd (Anas platyrhynchos).