Platja de l’Espai Natural dels Muntanyans

1. Sortint des de Cal Bofill, caminem per vora mar en direcció Barcelona. A mà esquerra ens trobem el Club Marítim i tot seguit el pont de Clarà que porta cap al barri de Clarà i la Pobla de Montornès Aquí comença la zona de dunes. Continuem caminant i al cap de pocs metres, travessarem la platja en direcció a l’accés que marca el tronc de senyalització. Aquesta entrada ens portarà a un pont de travesses de fusta que separa l’estany del Sol i l’estany de Clarà. Aquí veurem la salicòrnia (Artrocnemum fruticosum), una planta carnosa que és la planta dominant als estanys. Entremig de les zones inundables i les dunes, trobem una zona amb un sòl més pla i estable on la planta predominant són els joncs (Juncus sp.).

2. Tornem a la platja per on hem vingut i continuem caminant en direcció Barcelona. A uns 165 m ens trobem un altre tronc que ens indica un nou accés per on tornarem a entrar a la zona de maresma. Aquí podem veure dunes més baixes a l’esquerra i altres de més grans a la dreta, amb més i menys vegetació. Totes elles però, es desenvolupen i creixen en la mateixa direcció, d’est a oest, és a dir, la direcció del vent de llevant, el predominant a la nostra costa.

3. Tornem una altre vegada a vora mar. Continuem caminant en direcció Barcelona, i a uns 700 m trobarem, a mà esquerra, uns pins anomenats Pins de Creixell o de Cal Valent, popularment coneguts com “els Pins”. Just al davant dels Pins s’observen unes dunes més erosionades on es poden veure les arrels del borró (Ammophila arenaria) i d’altres plantes fixadores d’aquests magatzems de sorra.

4. Continuem caminant fins a l’alçada d’un altre tronc senyalitzador que, per una passera, ens portarà fins a l’estany del Saler. Aquí és on tindrem més probabilitat d’observar diferents espècies d’ocells aquàtics, com ara les polles d’aigua (Gallinula chloropus) o les fotges (Fulica atra).

5. Des d’aquest punt tornem per vora mar una altra vegada cap a Cal Bofill. Si fem la passejada a l’hivern, podrem veure els ocells marins que, durant aquesta estació, s’hi estan a la nostra platja: gavines i gavians (Larus sp.), baldrigues (Puffinus sp.) i corbs marins (Phalacrocorax sp.).

Si mirem la sorra que trepitgem, segur que trobarem restes animals i vegetals que el mar arrossega fins a la platja. Entre aquestes restes destaquen unes cintes brunes d’un centímetre d’amplada, i unes boles que semblen fetes d’espart. Son les restes d’una planta superior submarina (amb arrels i flors), la posidònia (Posidonia oceanica) que creix formant unes praderes immenses amb una gran importància ecològica. Les praderies de posidònia ajuden a protegir les platges de l’erosió i en elles molts organismes animals i vegetals hi troben aliment i protecció. A més, se la considera un bioindicador de la qualitat de les aigües marines costaneres. Així doncs, si trobem restes de posidònia a la platja, això vol dir que l’aigua està ben neta!