Vegetació dels Muntanyans

MAR

El fons marí de la platja de Torredembarra es caracteritza per una sèrie de barres rocoses (les Antines) que alternen amb el fons sorrenc. A sobre hi trobem una comunitat biològica de gran importància, la praderia de posidònia (Posidonia oceanica). La posidònia és una planta superior (amb arrels i flors) endèmica de la Mediterrània que forma grans praderes fins als 20 o 40 metres de fondària, i que molts organismes utilitzen com a lloc de cria o refugi. A més, contribueix al manteniment de la qualitat biològica de les aigües costaneres i té un paper protector de la platja. Alternant amb les mates de posidònia trobem un altra planta superior, la cimodocea (Cymodocea nodosa); algues verdes, como ara els còdiums (Codium sp); i algues brunes, com les cistoseires (Cystoseira sp).

PLATJA

A la platja hi trobarem les restes de les algues i les plantes superiors que viuen dins l’aigua. El mar porta fins a la sorra dos espècies de còdium, unes pilotes de color verd intens (Codium bursa) i unes branques amb unes tiges esponjoses també de color verd intens (Codium tomentosum). Sobretot durant l’hivern, trobarem unes cintes d’uns dos centímetres d’amplada i unes pilotes que semblen fetes d’espart: són les restes de les fulles i les arrels de la posidònia (Posidonia oceànica). També veurem unes cintes molt més primes i unides per unes tiges de color ataronjat, que són les restes de l’altra planta superior marina, la cimodocea (Cymodocea nodosa). La presència d’algues i plantes superiors són indicadores de la salut ambiental d’una platja, així doncs, si trobem les seves restes a la platja, vol dir que l’aigua està ben neta! A la primera línia de les dunes hi trobarem una comunitat vegetal que és la responsable de fixar la sorra gràcies a les seves arrels llargues i potents. D’aquesta comunitat destacarem el jull de platja (Elymus farctus) una gramínia de curta alçada que forma una gespa molt laxa.

DUNES O MUNTANYANS

Coronant la duna regna principalment el borró (Ammophila arenaria), una gramínia alta que floreix al juliol. Altres plantes de les dunes són molt punxoses com ara el panical marí (Eringium maritimum) i l’equinòfora (Echinophora espinosa) que floreix en ple agost, quan la sorra està a 50 graus o més. Sens dubte la més espectacular és el lliri de mar (Pancratium maritimum), que pertany a la família dels narcisos, i fa unes flors blanques i perfumades. A sotavent (rereduna), on la sorra està més fixada, trobem plantes més llenyoses com ara el timó marí (Teucrium polium) de poca alçada i de color glauc, i la bufalaga (Thymelea hirsuta), un arbust d’alçada mitjana i d’aspecte sempre decaigut.

LES JONQUERES

Darrere la duna, el sòl és més pla i més estable, la proporció de sorra va disminuint i hi trobem més humitat. La vegetació reflecteix clarament aquests canvis i ja no veiem les plantes típiques de les dunes. Aquí trobem una franja de jonquera amb joncs de diverses espècies (Juncus sp.) i altres plantes més menudes entre les quals destaca el plantatge (Plantago crassifolia) un planta verda amb fulles cilíndriques que creixen al volant d’un punt i unes poques tiges dretes al mig.

MARESMES

Finalment arribem a les maresmes, la zona humida on el sòl ja no és de sorra sinó d’argila i que s’inunda de manera intermitent al llarg de l’any. Envoltant als estanys trobem el salicornar, format principalment per la salicòrnia (Arthrocnemum fruticosum) una planta carnosa de tiges suculentes que canvia de color, verd o vermell, segons l’època de l’any i la temperatura. Aquestes comunitats de salicòrnia són bastant rares a les nostres costes i constitueixen un element paisatgístic molt valuós. Als estanys també trobem els canyissars de canyís (Phragmites australis), una canya fina i alta coronada amb un plomall sedós de tons violacis. Els arbres autòctons de l’espai es redueixen a dues espècies: el tamariu (Tamarix canariensis) i el pi pinyer (Pinus pinea).

INFORMACIÓ

Tot i que la diversitat i quantitat d’espècies vegetals no és elevada en aquests ecosistemes, les plantes que hi trobem són molt interessants i fàcils d’observar i estudiar. Per qualsevol dubte o consulta podeu utilitzar els recursos que tenim a Cal Bofill, Centre d’Activitats Mediambientals. Gustosament, us ajudarem a trobar els secrets de la botànica dels ecosistemes litorals.